La creació de zones d’especial interès per a la rehabilitació, la compra d’habitatge públic i mobilitzar tots els pisos buits, les principals mesures a potenciar
En un acte a Santa Eugènia presenten una proposta per l’edifici municipal de la plaça Leonor Joher, inacabat des de fa més de 10 anys
Guanyem Girona va organitzar un acte a La Marfà per esbrinar com aconseguir que les gironines i gironins puguin disposar d’un habitatge assequible. El principal partit a l’oposició va definir la temàtica com “el gran repte pendent a la ciutat” en un acte amb cap a 40 persones assistents. En la presentació de l’acte la regidora Cristina Andreu va remarcar que el preu mitjà del lloguer “ha passat de 466€ a gairebé 650€ en només 8 anys” i que “les gironines i gironins destinen més del 40% dels ingressos a pagar l’habitatge”, segons dades publicades recentment. Per a Andreu, això es deu principalment a una dècada de “sequera” en polítiques habitacionals a la ciutat. “L’habitatge no ha estat una prioritat dels governs de la ciutat dels últims anys i ara n’estem patint les conseqüències”, ha afegit Andreu. En aquest sentit, la regidora va reivindicar les inversions aconseguides per Guanyem Girona, que entre 2020 i 2021 van sumar 4 milions i mig d’euros de pressupost per aquest objectiu i que de moment ja han servit per comprar 54 pisos que es destinaran a lloguer social.
L’acte va comptar amb la presència de Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3, que va destacar que “tenim un problema majúscul en el cost de l’habitatge respecte l’evolució dels salaris”. “Espanya és l’estat europeu amb un percentatge més elevat de llars en lloguer que paguen més del 40% dels ingressos a pagar l’habitatge. És el cas del 43% de les llars. La Unió Europea això ho troba perillosíssim”, ha afegit. Trilla ha exposat que l’objectiu desitjable seria que el 15% de parc d’habitatge total de la ciutat fos públic, amb la idea d’augmentar el parc de lloguer social. L’experta ha exposat que actualment Girona disposa de 3.700 habitatges dedicats al lloguer social, una xifra que s’hauria de doblar el 2037, arribant als 7.400. Per acabar, Trilla ha reivindicat la figura de les entitats socials com a “braços acompanyadors de la política d’habitatge” de la ciutat i del país.
La conversa també va comptar amb la participació de Maria José Merino, cap d’àrea de benestar social i ciutadania a l’Ajuntament de Palafrugell, que va exposar l’experiència del seu municipi per dotar d’habitatge a la gent gran, un projecte que ja ha servit per donar lloguers més assequibles a prop de 70 persones del municipi.
Finalment, Guanyem Girona va esbossar els principals eixos que caldria treballar des de l’Ajuntament per avançar cap a una ciutat que garanteixi l’habitatge assequible. Per a la formació municipalista la clau passa per recuperar la inversió en habitatge públic. En aquest sentit, Andreu va lamentar que “enlloc de consolidar o fins i tot augmentar la partida de 4 milions introduïda per Guanyem el 2021, el govern de Junts i ERC pactés amb Cs eliminar-la per complet”.
Una altra via que la formació vol potenciar són les zones d’especial interès per a la rehabilitació. Per a Guanyem, “redignificar els barris” que arrosseguen un parc d’habitatges envellit permetria dinamitzar-los i habilitar més espais a habitatge. Andreu va explicar que Santa Eugènia, Can Gibert, Sant Narcís o Pont Major són barris que podrien acollir aquest tipus d’iniciatives.
D’altra banda, la mobilització dels gairebé 800 pisos que actualment es troben buits a la ciutat també serviria per abaratir els preus dels lloguers. L’aposta de Guanyem passa per taxar els bancs i grans tenidors que els tinguin en desús i fomentar la mediació amb els particulars per mirar de trobar la manera que aquestes llars tornin al mercat.
Finalment, Guanyem també vol que les institucions fomentin el cohabitatge i les cooperatives d’habitatge, “noves maneres de viure i de tinença que abarateixen costos”, en paraules de la regidora.
“L’esquelet” de la plaça Leonor Joher
Previ a l’acte, Guanyem Girona ha revelat una imatge digital de com voldria que fos l’edifici a mig fer de la plaça Leonor Joher. Cristina Andreu ha explicat que després de tirar a terra l’antic mercat de Santa Eugènia, l’any 2008, es va començar a construir un bloc de pisos de propietat municipal que s’havia de dedicar a habitatge. Quinze anys després, l’edifici continua inacabat “malgrat les promeses de cedir-lo a entitats el 2019 o de canviar el pla urbanístic a principis de 2021 per acabar el projecte”. “La deixadesa d’aquest bloc representa el tracte que dona aquest govern municipal a Santa Eugènia i la resta de barris. Això s’ha d’acabar”, ha reblat la regidora Andreu. Guanyem s’imagina el bloc dedicat a habitatge social assequible i uns baixos per a usos comunitaris.
[s201_bai id=”1″]
