Des que era jove i, reconeixent que en encara me’n sento, tinc la sensació que poques vegades les polítiques de joventut tenen realment en compte els interessos i les necessitats dels i les joves. Sovint responen més als interessos dels adults per mantenir el control i per preservar la seva visió de les coses que no pas als interessos de la gent jove. Aquesta actitud, de vegades, arriba fins i tot a la criminalització de certs comportaments socials del col·lectiu juvenil.
En primer lloc, els joves són vistos com una amenaça a l’statu quo i no pas com a una oportunitat de qüestionar-nos -de repensar- sobre la manera com s’han fet sempre les coses. Les joves qüestionen, des de la indefugible immadures, sí, però també des de la manca de prejudici, les idees preconcebudes que sovint limiten la creativitat i la innovació social. Els joves són, per definició, potencialitat de canvi.
Per tant, són (o som) joves però no persones amb dificultats per poder fer lectures noves de la societat, de les maneres de relacionar-nos, de les maneres de canviar el nostre entorn més proper i més global. Són els i les joves que avui ens interpel·len cada divendres sobre la urgència de protegir el planeta. Són els i les joves que avui ens fan de mirall de la societat tan desigual que hem creat: se’ls hi ha deixat un mercat de treball extremadament precari, sense oportunitats d’habitatge assequible, sense possiblitat per emancipar-se… En definitiva, sense possiblitats d’engegar un projecte de vida propi.
Lluny de tenir-los en compte veiem una gran manca de polítiques valentes i riguroses que apostin per la participación d’aquests joves en el disseny de les polítiques de la nostra ciutat. I no només en allò que hem decidit els adults que poden opinar, sinó en tot allò que han d’opinar, en tot allò que té a veure en el disseny de la nostra ciutat actual i de futur.
Una ciutat que es vol Educadora no ha de menystenir el potencial que aporta la joventut, aquells i aquelles que avui ja representen la ciutat de demà, que avui ja ens encoratgen a pensar en demà.
I una cosa sí que tinc molt clara, perquè això les educadores i educadors socials ho tenim clar, quan a un o una jove se li pregunta, se la té en compte, se la fa sentir part, aquesta persona es fa gran, en totes les dimensions. I si volem una gran ciutat, hem de fer grans a les seves persones.
Per aquest motiu, des de Guanyem Girona, proposem desenvolupar espais d’educació i de participació que donin la veu i la capacitat d’influir a aquest segment de la societat.
Apostem per la creació d’una borsa d’habitage social pera joves, per activar polítiques d’emancipació juvenil, per dotar al Centre Jove de Salut de més recursos i crearem un pla integral d’educació i formació ocupacional. Tot això ho farem a través d’un Pla Local de Joventut reforçat, que prioritzi àmbits com l’associacionisme i la particiapció juvenil.
Fem-los (fem-nos) partíceps del desplagament de les polítiques de la nostra ciutat.
