Per Miquel Estelrich, ambientòleg especialitzat en ciència i tecnologia de l’aigua per la UdG
En temps d’emergència sanitària i també climàtica voldria aprofitar que avui és el dia internacional de l’aigua per reflexionar sobre aquest recurs. No només és vital en el dia a dia de les persones en diferents àmbits sinó que és i serà clau disposar-ne en quantitat i qualitat per mitigar els efectes del canvi climàtic.
L’any 2015, l’ONU ja va marcar-se com a objectiu poder donar a tota la població mundial accés a l’aigua potable i al sanejament com un dels seus 17 objectius de l’agenda 2030. A més, l’aigua també té un paper clau en la resta d’objectius com ara la fam zero, garantir la salut i benestar de tothom, conservar els ecosistemes terrestres i aquàtics, reduir les emissions i aconseguir la igualtat de gènere. En el cas d’aquest últim objectiu, remarcar que el col·lectiu que més pateix l’escassetat de l’aigua a l’Àfrica són les dones.
Els models climàtics també preveuen un canvi en el règim de pluges, els períodes de sequera seran més llargs i els períodes de precipitacions seran més curts i intensos, com ara el cas del temporal Gloria que vam viure recentment. A més, la majoria d’aquests models coincideixen amb que la sequera, com a conseqüència del canvi climàtic, afectarà especialment la regió del Mediterrani.
A principis d’any l’Ajuntament de Barcelona publicava la Declaració d’Emergència Climàtica. Segons aquest document, la pluja a la ciutat disminuirà entre un 14% i un 26% l’any 2050. Al mateix temps, està previst un augment de la demanda d’aigua lligada a l’augment de la població i també del turisme. Només a Barcelona es preveu que la demanda del recurs augmenti un 18 hm3. Actualment, una persona a un municipi com Sant Cugat consumeix uns 120 litres/dia i, un turista de luxe a Balears s’estima que pot arribar a consumir uns 800 litres/dia. A més, per satisfer la demanda de productes d’alimentació, el consum d’aigua del sector agrícola incrementarà degut a l’augment previst de la temperatura mitjana global.
Així, l’augment del consum d’aigua per habitant coincidint amb la disminució de la disponibilitat d’aquest degut a canvis en la climatologia, dificultaran encara més la gestió sostenible del recurs. És per això que ara més que mai tenim el deure de ser responsables amb el consum d’aigua per no arribar a aquesta situació límit.
L’accés a l’aigua de qualitat es un dret que ha d’estar garantit a tothom. Ara bé, per assegurar que el dret és garantit necessitem canviar els nostres hàbits a diverses escales. Els responsables de combatre la crisi del coronavirus són l’administració, les empreses i els ciutadans. De la mateixa manera, per garantir l’accés a l’aigua així com fomentar l’aplicació de mesures que en permetin un ús eficient, també és necessària la responsabilitat per part de tothom, especialment les empreses i les administracions. Els ciutadans hem de canviar els nostres hàbits, com ara la dieta, tancar l’aixeta quan toca, per exemple. Les empreses, des de grans indústries fins al petit comerç, han d’aplicar mesures per reduir-ne el consum i prioritzar la compra de productes o la contractació de serveis amb una petjada hídrica menor. Els bancs, han de deixar de finançar aquells negocis que fan un mal ús de l’aigua. Finalment, l’administració pública ja siguin ajuntaments, governs regionals o nacionals han de legislar perquè es faci un consum responsable des de l’agricultura fins a l’hosteleria, passant per tot tipus d’indústries.
Com abans totes les parts implicades complim amb les nostres responsabilitats, millor. El dissabte passat Jordi Évole escrivia “Hem sigut tots uns irresponsables; només reaccionem quan la cosa es posa molt seria”. Ell ho deia en referència a la crisi del Coronavirus però també és aplicable a l’emergència climàtica.
