En aquests darrers dos anys hem vist les greus conseqüències de les polítiques econòmiques dels governs neoliberals dels últims temps en l’àmbit de urbanístic. La manca de polítiques públiques que vetllin per l’accés a l’habitatge, el rescat de les entitats financeres immerses en la bombolla immobiliària, l’ús de l’urbanisme com a eina d’enriquiment dels consistoris i dels poders econòmics, entre d’altres, ens ha portat a un panorama dramàtic que exclou col·lectius de treballadors i treballadores i persones vulnerables d’un dret fonamental com és l’habitatge. Aquestes polítiques han deixat models de ciutats urbanísticament desiguals que generen exclusió i molta conflictivitat social.
Aquest model no només afecta als col·lectius socioeconòmics més fràgils o tradicionalment més vulnerables, sinó a d’altres, com aquells petits propietaris que veuen dia dia l’empobriment dels seus veïns i veïnes, l’ocupació irregular dels habitatges perduts per processos d’execucions hipotecàries, la fragilitat per mantenir vives les comunitats de propietaris, la degradació dels immobles i amb aquesta la del propi entorn i barri. I mica en mica, la vida comunitària es va esquinçant, i el sentiment de pertinença a aquell barri, va perdent el valor. I mica en mica, el que més ens preocupa ja no és el benestar dels nostres veïns i veïnes, la convivència, allò que ens havia fet sentir l’orgull de ser del nostre barri, sinó que ara el que volem és més seguretat, més policia, més càmares…
La planificació urbanística és la clau per poder tenir un model de ciutat pensada per les persones, on tothom, provingui de l’entorn social i econòmic del qual provingui, trobi una llar digne en un entorn saludable en tots el sentits. Cal recuperar l’Humanisme en la planificació estratègica de les nostres ciutats. Allò que posa a la persona i les seves necessitats al llarg de tota la vida, al centre de la planificació dels habitatges, dels jardins, de les comunicacions entre barris, de la mobilitat de tots i totes, de l’accés als serveis bàsics, del foment de les relacions veïnals…
El projecte de Guanyem Girona fa una aposta ferma per polítiques que vetllin per al bé comú, per aquell model urbanístic que permeti la lliure expressió de formes de vida diferents, des del respecte però també des de la recerca de l’equitat, perquè ningú en quedi exclòs. Un model que recuperi els barris, la seva vida. Per aquest motiu, ens centrarem en la producció d’habitatge assequible, la millora de l’estat de conservació del parc d’habitatges, la revitalització de barris empobrits o en procés d’empobriment. Potenciarem mesures que donin seguretat i beneficis als petits propietaris que posin a disposició els seus habitatges a l’Ajuntament per poder fer polítiques d’habitatge de lloguer assequible. Lluitarem contra els fons d’inversió que segueixen promovent l’especulació, l’exclusió i l’empobriment. Promourem accions per enfortir les comunitats de propietàries i propietaris, les associacions de veïns i veïnes, totes aquelles formes de participació veïnal com a motors imprescindibles per a la recuperació i la millora dels nostres barris.
I des dels barris, només des de tots el barris, podrem fer de Girona la ciutat que volem, la de la seva gent.
