Subratllen que en només dos anys s’ha passat de 50.000€ en compra d’habitatge públic als 4 milions actuals, que l’estudi d’impacte dels habitatges d’ús turístic estigui gairebé enllestit i que s’hagi iniciat el Pla Local per l’Habitatge
Tot i això alerten que el govern gironí continua sense prioritzar les polítiques habitacionals i que es resisteix a aplicar la moratòria de pisos turístics
Guanyem Girona ha repassat l’estat de les polítiques d’habitatge a Girona dels últims dos anys. La regidora del principal partit a l’oposició Cristina Andreu ha començat reivindicant la feina feta des de Guanyem: “Des de la nostra entrada a l’Ajuntament de Girona fa tot just dos anys hem cregut que una política habitacional valenta que permeti reduir els preus del lloguer i garantir el dret a l’habitatge havia de ser prioritària a la nostra ciutat.” Així, Andreu ha assegurat que Guanyem ha aconseguit capgirar unes polítiques en matèria d’habitatge “que abans eren gairebé inexistents” gràcies a la priorització d’aquestes polítiques en diversos acords amb el govern. Sobre aquests acords, Andreu ha destacat els 4 milions en compra d’habitatge públic derivats de l’acord entre Guanyem i el govern el passat març, una xifra que la regidora ha qualificat “d’impensable fa només dos anys quan el govern hi dedicava només 50.000€ anuals, 80 vegades menys”
La regidora de Guanyem també ha explicat que el govern de moment porta gastats 800.000€ en 14 habitatges. Andreu ha assenyalat que en aquesta primera compra la seva formació no hi ha pogut dir la seva i que la voluntat de Guanyem és que s’adquireixin blocs sencers repartits pels diversos barris i que també s’hi incloguin edificis que estiguin ocupats. Des de Guanyem consideren que això ajudaria a “destensionar” els barris, millorar la convivència i reduir el preu del lloguer a la zona: “Si l’Ajuntament compra habitatge amb famílies sense contracte, això permetria regularitzar la seva situació habitacional. Si es donés el cas que l’ús de l’habitatge fos fraudulent, caldria la intervenció per fer fora els ocupants i evitar així els conflictes comunitaris”.
Tanmateix, des de Guanyem s’han mostrat preocupats per la capacitat d’executar les inversions pactades fins a dia d’avui: “Girona té fins a finals de 2021 per invertir aquests diners en habitatge públic. Si el govern no desenvolupa les polítiques necessàries, aquests diners es perdran i també l’oportunitat que hem donat”, ha insisit Andreu. En aquest sentit la regidora de Guanyem ha reiterat la necessitat de dedicar més recursos a l’Oficina Municipal d’Habitatge i a Vivendes de Girona.
Un altre element a destacar per part de la regidora de la formació municipalista és l’assoliment de l’estudi d’impacte dels pisos turístics fruit de l’acord per als pressupostos de 2020. Aquest estudi que s’està elaborant ja ha desvelat algunes dades “preocupants però molt útils si es volen revertir tendències negatives” com per exemple que la meitat de pisos de lloguer del Barri Vell siguin d’ús turístic.
Tanmateix, Andreu ha assenyalat que el govern “continua resistint-se a implementar la moratòria de pisos turístics aprovada el maig de 2020”. En aquest sentit, Andreu ha lamentat que el govern continuï sense actuar “davant l’expulsió de les veïnes i veïns per l’augment dels preus del lloguer” i s’ha mostrat decebuda pel paper d’Esquerra Republicana, que va votar a favor de la moratòria i que tot i ostentar la cartera de l’oficina municipal d’habitatge “manté la política habitacional que dicta Madrenas”. En aquest sentit, Andreu ha recordat que recentment el Tribunal Suprem s’ha posicionat a favor d’aquest tipus d’eines regulatòries arran d’un conflicte entre l’Ajuntament de Barcelona i una associació de pisos turístics.
Finalment, la regidora de Guanyem ha avaluat l’estat del Pla Local de l’Habitatge que recentment s’ha licitat tot i que ha recordat que la moció que va presentar Guanyem i que demanava aquest Pla fa més de dos anys que es va aprovar. Andreu ha assenyalat que el procés participatiu va ser “molt poc productiu perquè es va treballar amb dades desactualitzades de 2017 i perquè es va arribar a conclusions que són llocs comuns” però ha apuntat que “si es treballa bé pot ser una gran eina per revertir els efectes negatius d’anys sense polítiques habitacionals a la ciutat de Girona”.
