L’any passat el servei d’atenció social de l’Ajuntament va atendre gairebé 6.000 persones
Al 2018 l’Ajuntament de Girona va atendre 5.932 persones en situació de pobresa, un 6% de la població, segons dades de la Memòria de Drets Socials. La regidora de Guanyem Girona Laia Pèlach ha advertit que la situació és “preocupant” i que “evidencia les desigualtats entre persones i barris”. És per això que el partit municipalista considera necessari fer “una aposta ferma per la justícia social” i dedicar més recursos als serveis socials del consistori.
L’estudi també alerta que l’accés a l’habitatge és una de les principals causes de la situació de pobresa. El 23% de les persones ateses no té casa o es troba en risc de perdre-la i l’habitatge és també una de les principals causes d’endeutament: es van comptabilitzar 605 casos d’endeutament associats a hipoteques i lloguers i 674 per no poder pagar les factures de llum o gas. En aquest punt, Pèlach ha advertit que “per evitar que la pobresa es converteixi en un problema endèmic és primordial anar a l’arrel i fer front a la crisi habitacional i a les situacions de pobresa energètica que cada vegada afecten més gironines i gironins”.
Pèlach ha suggerit una bateria de propostes que l’Ajuntament podria implementar per fer front a la pobresa i millorar la cohesió social. En primer lloc Guanyem aposta per reforçar la xarxa d’atenció social als barris potenciant i dedicant més recursos als Serveis Bàsics d’Atenció Social (SBAS), als centres oberts infantils i juvenils, al Servei Municipal d’Ocupació i a l’Oficina Municipal d’Habitatge. D’altra banda, el grup municipal adverteix que l’atur continua sent una de les principals causes de la pobresa i que és necessari desenvolupar polítiques per fomentar l’ocupació així com explorar formes d’economia alternatives (bancs del temps, horts comunitaris, monedes socials o treballs cívics i voluntariats).
El mapa socioeconòmic, al calaix
La regidora Laia Pèlach també ha lamentat que el govern tingui “guardat al calaix” el mapa socioeconòmic que es va estar treballant durant el darrer mandat des de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT). Des de Guanyem consideren aquest mapa una eina “clau” en el plantejament de polítiques socials eficients a la ciutat.
