Actualitat

Guanyem adverteix que la segregació escolar a Girona s’ha accentuat aquest curs

By 2 de desembre de 2020No Comments

Enguany els centres de màxima complexitat de la ciutat són els que es fan càrrec de més alumnat nouvingut i amb necessitats educatives especials

Guanyem demana més recursos per als centres amb més complexitat, una major implicació de l’escola concertada i el manteniment de les línies educatives públiques

Guanyem Girona ha analitzat les dades de matriculació escolar del curs 2020/21 publicades pel Consell Municipal d’Educació (CEM) i ha detectat una accentuació de la segregació escolar a la ciutat. El regidor Pere Albertí ha explicat que les escoles i instituts amb més complexitat educativa són les que han acabat matriculant més alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) -és a dir, infants que per condicions psicopedagògiques o socials requereixen més atenció- i nouvingut -aquell que s’incorpora a mig curs i que implica una adaptació al centre i al sistema educatiu català-. El regidor de Guanyem ha explicat que “lluny d’alleujar la càrrega de feina que suposa atendre aquesta mainada, les escoles considerades de màxima complexitat de Girona continuen sent les que reben més alumnat que requereix una atenció especial”. Albertí ha explicat que aquestes desigualtats es produeixen entre l’escola pública i la concertada i també entre els diversos centres públics.

Entrant en l’anàlisi de dades, Albertí ha assenyalat que a Primària, tot i que en principi es fa un repartiment equitatiu de les places d’alumnat amb NEE, a la pràctica les escoles públiques en reben més. Així, els centres públics (que atenen el 65% de l’alumnat) concentren el 72% de les NEE, mentre que els concertats (amb un 35% de l’alumnat de la ciutat), només n’atenen el 28%.

Quan es miren les diferències entre centres, encara són més accentuades fins al punt que Girona té des de centres amb només un 6% de l’alumnat amb NEE i d’altres en què un 72% de l’alumnat està considerat de NEE. Una dada que el regidor de Guanyem també ha definit de “molt preocupant” és que centres de màxima complexitat que ja atenen un percentatge important de NEE, a més estant assumint un gran nombre d’alumnat nouvingut. Albertí ha explicat que “a mesura que passen els cursos el fenomen del repartiment desigual es va agreujant”.

D’aquesta manera, a Secundària es reprodueixen aquests desequilibris “però encara són més aguts”. De mitjana, els instituts públics gironins tenen un 23% d’alumnat amb necessitats especials educatives i més de la meitat de l’alumnat nouvingut es concentra en quatre instituts públics. Als instituts concertats, en canvi, només un 17% de l’alumnat està definit com a NEE.

Així mateix, Albertí ha explicat el cas d’un institut que també es troba en una situació complexa. El 29% de l’alumnat matriculat enguany en aquest centre està qualificat de NEE, el percentatge més elevat de tota la ciutat, i alhora és el que ha hagut d’integrar més alumnat nouvingut, prop del 15%, mentre que d’altres centres no arriben al 3%. “Això significa que els equips docents i directius tenen una feina més feixuga perquè ha de ser més personalitzada”, ha argumentat el regidor de Guanyem. “Les decisions preses des del Departament d’Educació i avalades pel govern gironí han tingut conseqüències molt negatives per aquest centre i no s’està fent prou per revertir aquesta dinàmica”, ha afegit.

“Girona va enrere”

Albertí ha posat l’accent en la “tendència segregadora a la ciutat en l’última dècada” per després apuntar que “Girona va enrere”. Així, el regidor de Guanyem ha recuperat un informe fet pel Síndic de Greuges l’any 2008 on s’explicava que des d’alguns centres de Girona se sentien “desbordats”. Albertí ha advertit que des de llavors el problema de la desigualtat educativa a Girona s’ha accentuat, “especialment els darrers anys”. L’any 2014 Girona tenia tres centres classificats de màxima complexitat; actualment en té sis. L’estudi de la Fundació Bofill publicat enguany coincideix a remarcar aquesta tendència negativa: Girona forma part dels 44 municipis catalans amb un risc de segregació alt i que s’ha vist empitjorat els darrers cinc anys.

Per a Albertí, feta la diagnosi, “toca seguir els passos marcats al Pacte de Ciutat per Combatre la Segregació Escolar i treballar conjuntament amb tota la comunitat educativa”. “Les dades demostren que les mesures preses fins a l’actualitat són clarament insuficients i cal seguir treballant amb mesures més valentes”, ha explicat el representant gironí. Per a Albertí això passa per augmentar els recursos als centres més complexos, exigir més implicació de les concertades, millorar la detecció i repartiment de NEE i alumnat nouvingut i garantir el manteniment de les línies educatives públiques. En aquest punt el regidor de Guanyem ha advertit que els canvis en la zonificació escolar “no són la solució definitiva al greu problema de la segregació a Girona”.