Una cinquantena de persones va assistir a l’acte que va comptar amb les ponències de Ponç Feliu, Anna Ribas, Vicenç Acuña i Aleix Comas
Els experts van coincidir en la necessitat de potenciar les infraestructures verdes i la laminació com a mesura per fer front a episodis com el Gloria
Fa poc més d’un mes que el temporal Gloria va causar estralls a les Comarques Gironines. A la ciutat de Girona el riu Ter desbordar, negant el pavelló de Fontajau, les instal·lacions del GEiEG i els barris de Sant Ponç, Pedret i Pont Major. L’Ajuntament de Girona ha valorat en 3,3 milions els desperfectes causats. Guanyem Girona considera que “ara és l’hora de reflexionar per millorar i aprendre dels errors comesos” i per això la plataforma municipalista va oferir un acte on hi van assistir una cinquantena de persones titulat Gloria: aprenentatges d’un temporal. La conferència va comptar amb la presència de quatre experts: Ponç Feliu, biòleg i ambientòleg i director del Consorci del Ter; Anna Ribas, catedràtica de Geografia de la UdG; Aleix Comas, enginyer de camins, canals i ports i director de SERPA, i Vicenç Acuña, investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).
Els ponents van coincidir amb els riscos afegits que provoca la situació d’emergència climàtica, argumentant que els episodis meteorològics extrems seran cada vegada més freqüents i van apuntar que les estructures verdes com la laminació són l’eina més eficaç per fer front a aquestes situacions.
Ponç Feliu va apuntar que els humans s’han “entossudit a domesticar als rius, conquerint els seus terrenys”, però que “de tant en tant el riu torna als seus dominis.” Per la seva banda, Anna Ribas va explicar que recentment s’ha millorat considerablement en la gestió de les riuades i que les pèrdues en vides humanes i en recursos són molt més baixes que anys enrere. En aquest sentit, Ribas aposta per deixar de construir en zones inundables i com a mesura concreta va avançar que s’haurien de crear zones de laminació per provocar inundacions controlades abans que els rius entrin a Girona i així regular millor el cabal en terrenys urbanitzats.
L’enginyer de camins, canals i ports Aleix Comas va advertir que “va anar d’un pam” que no s’inundés el Barri Vell tot i que va valorar molt positivament la resposta davant el temporal: “El fet que no hi hagués cap mort amb l’aigua que va caure és un èxit de gestió de protecció civil. Hem d’assumir que de tant en tant ens inundarem i l’objectiu és mirar que no hi hagi morts.”
Finalment, Vicenç Acuña va ressaltar la importància de dotar els edificis situats prop de zones amb tendència a la inundabilitat de resiliència davant dels possibles efectes adversos. Per acabar va ressaltar la importància de revisar les dades que s’utilitzen: “A causa del canvi climàtic hauríem de revisar els períodes de retorn que analitzem.”
L’acte va acabar amb un torn de preguntes on els experts van poder resoldre dubtes als assistents sobre la capacitat de drenar l’aigua de la ciutat, sobre el rendiment del transvasament d’aigua dels embassaments cap a Barcelona o com afectarà l’augment de les inclemències meteorològiques a la inundabilitat de Girona.
Una moció aprovada per unanimitat
Al passat plenari de febrer es va aprovar per unanimitat una moció de Guanyem Girona sobre els aprenentatges compartits del Gloria que comprometia el consistori a renovar el Pla d’Emergències, a desenvolupar una política urbanística curosa amb el territori vetllant que no es construeixi més sobre territoris inundables per evitar que es repeteixin episodis com el del pavelló de Fontajau i a potenciar les infraestructures verdes com a element de seguretat. Així mateix el text aprovat instava l’Ajuntament a crear una taula de treball formada per tots els grups municipals per definir propostes estructurals i de prevenció, aprofitar les noves tecnologies per fer difusió del Pla d’Emergències i de crear un espai des del qual els diversos grups acordin quin destí tindran les partides d’urgència que es faran efectives per recuperar part dels danys del temporal.