Per Pere Albertí.
Fa unes setmanes assistíem a una interessant xerrada sobre la vigència dels drets socials al segle XXI, organitzada per la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària i la Coordinadora de la Federació Catalana del Voluntariat Social. Entre aquests drets que moltes persones consideren consolidats es troba el dret a l’educació. Però, podem considerar realment com a garantit aquest dret? En primer lloc caldria definir que entenem per educació. En molts casos el terme es refereix únicament a l’educació formal, aquella que rebem en els centres escolars, i no es té en compte que això comporta una franja petita del dia. No es pensa en que en la resta de franja horària es continua educant. És el que coneixem com educació no formal i informal. A més de a l’escola, s’educa en les extraescolars, mentre es fan activitats esportives, activitats lúdiques, d’esplai, s’educa en el dia a dia a la família o quan compartim i interactuem en la ciutat, de fet, d’aquí parteix el concepte de Ciutat Educadora.
Però parlem de la franja d’educació formal. Estan garantits els drets de l’infant i la seva família? Si únicament pensem en la garantia de que l’infant gaudirà d’una plaça escolar, podem assegurar que sí, que la tindrà. Ara bé, totes les escoles tenen les mateixes característiques en quan a índex d’alumnat amb necessitats específiques, o pel que fa a recursos educatius i personals? Doncs no, i per exemple a la nostra ciutat hi ha centres amb una alta concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Això en diem segregació escolar. Per tant ja tenim un problema a solucionar.
La desigualtat, però, és encara més gran quan parlem d’educació no formal. No tots els infants de la nostra ciutat tenen les mateixes possibilitats de realitzar activitats complementàries, les anomenades activitats extraescolars, com esport, activitats lúdiques o de reforç escolar. No tots tenen les mateixes possibilitats de reforçar a casa allò que aprenen a l’escola. Doncs aquí tenim un greu problema: les possibilitats de tots els infants gironins d’excel·lir en temes educatius no són les mateixes.
Cal, doncs, treballar en aquest sentit per tenir una societat equitativa i cohesionada i això es pot fer, també, des dels municipis. Per això, des de Guanyem Girona proposem, entre d’altres, impulsar des del Consell Municipal d’Educació una estratègia de lluita contra la segregació escolar que treballi per una distribució més equilibrada de l’alumnat als centres educatius i busqui l’equitat tant en l’accés com en els resultats. Sabem que aquesta estratègia ha de partir de la idea del dret de tota la ciutadania tant a l’educació formal com no formal i per això entenem que ha de basar-se en apostes com la de la Ciutat Educadora i l’Educació 360, que entenen la ciutat en la seva totalitat com a agent educatiu i que l’educació es dóna a temps complet. En definitiva, defensem que cal actuar en tots els àmbits i temps per donar més i millors oportunitats educatives i garantir que tothom pugui desenvolupar-se plenament.
