En el transcurs de la vida , una persona recorre diverses etapes: el naixement, la infància, l’adolescència i l’edat adulta que acostuma a ser el moment en què l’envelliment es fa més evident. Però això no necessàriament vol dir que no tingui cabuda en aquesta societat, ans el contrari. L’experiència adquirida al llarg dels anys esdevé coneixement i, per tant, aportacions que enriqueixen la societat i les nostres ciutats.
És per això, que cal donar respostes a aquesta realitat amb els serveis i les atencions adequades a les diferents situacions que es donen al llarg d’aquesta etapa de la vida. Les estadístiques que tenim (segons IDESCAT) ens diuen que la població major de 65 anys a la ciutat de Girona és de 15.166 persones (6.300 homes i 8.866 dones), el que significa un 15% del total de la seva població. De totes aquestes, un 10 per cent viuen soles, és a dir sense acompanyament, i gairebé un 20 per cent tenen més de 85 anys.
Insisteixo, doncs, que com a societat s’ha de donar resposta en aquests casos, molts dels quals pateixen la soledat estructural malgrat l’envelliment no és en cap una patologia sinó un pas més en el transcurs de la vida. L’aposta, doncs, ha de ser valenta i clara; com volem envellir, amb qui ho volem fer i sobre tot, com ho volem fer. Des de fa un temps, s’ha posat a la pràctica l’anomenat “Cohabitatge sènior”, és un nou model d’envelliment actiu, vivendes col·laboratives, amb espai individual i a l’hora amb espais compartits: menjadors, sales de lectura…i el més important, el fet de compartir amb persones que poden tenir les mateixes inquietuds que tu.
Si el que volem és tenir una ciutat democràtica a on tothom hi tingui cabuda, cal començar per compartir i respectar la saviesa de la gent gran, escoltar les seves demandes i facilitar des de les diferents institucions i organismes oficials el respecte que es mereixen, dignificar les pensions i, finalment, a nivell municipal, mostrar la cara més amable i competent pel que fa als serveis bàsics. Cal afavorir la seva participació activa a la comunitat i definir una ciutat on urbanísticament i social es tingui en compte la visió de la gent gran. Una perspectiva que avui Girona compleix tan sols a mitges.
En resum, la vellesa és molt bella i molt valuosa, i toca guanyar un ciutat on la puguem compartir, entre tots i totes, d’una forma ben digna.
